Pau Puig, Sonador tradicional.
Sóc Pau Puig, sonador de diversos instruments de vent i amic i company musical d'en Ricard Vallina en algunes aventures. He viscut els seus moments d'inquietisme creatiu/constructiu en relació a les flautes de pvc que ens explica en la seua web i us puc garantir que aquestes flautes son el resultat d'un treball apassionant i rigorós. He tingut la sort d'anar provant diferents moments del procés fins que en Ricard va trobar allò satisfactori i, com no, em vaig enamorar d'un dels seus primers models definitius i el vaig adquirir.
Realment son uns instruments molt assequibles econòmicament i amb unes prestacions més que satisfactòries, un so molt bonic i potent, que et fan oblidar que toques amb un instrument de plàstic, i amb una afinació molt bona. No sóc intèrpret de música tradicional irlandesa, però utilitzo les flautes per a tocar músiques tradicionals d'aquí i altres indrets i de la del Ricard n'estic molt content.
Us animo a provar-les.
Ara espero amb paciència que explore altres tonalitats per ampliar-ne la família.
Victor Bauzá. Music, arranjador i productor.
La Flauta Vallina és una magnífica opció per poder completar el rang tímbric a la meva col·lecció personal de flautes. De fàcil emissió i extraordinària versatilitat em permet assolir colors que no puc aconseguir amb altres flautes.
Guillermo del Val. Músic clàssic i folk
Professor de conservatori de Flauta Travessera (Sist. Böhm)
Artesà de DVG Whistles
Construcció: Acabat molt fi, forats perfectament tapables per mans petites i amb un rematat que els hi dóna un tacte similar al de moltes flautes de fusta d'alta gamma. D'aspecte sobri i net, amb tots els detalls molt ben cuidats. La junta entre els dos cossos inferiors va una mica dura, però amb cura es munta perfectament.
Comportament: Es una flauta en principi fàcil de fer sonar, el remat del bisell es perfecte i l'altura de riser amplia, similar a una flauta Böhm, el que permet obtenir un bon volum en les notes greus. Tapant be els forats s'aconsegueix el Re greu sense dificultat i amb molta potència (Provada amb alumnes meus del conservatori, de grau elemental).
Te algunes notes que poden resultar "falses" per oïdes fetes a l'afinació temperada de les flautes Böhm, com el Mi i el Si, però en consonància amb altres flautes irlandeses.
A l'Utilitzar un diàmetre molt gran, les possibilitats tímbriques són majors, però també ho es la despesa d'aire, i l'afinació se'n ressent lleugerament.
Afinació: En comparació amb altres flautes irlandeses, l'afinació es bona. A més, amb la falca de Fajardo, aconsegueix corregir la distancia entre octaves. Tanmateix, l'octava aguda queda una mica baixa, el que requereix mes treball tècnic amb l'embocadura.
Punts dèbils: només dos, en la meva opinió, i d'importància relativa; el do natural agut queda bastant baix amb la digitació 0XX XX0, i el seu color no es molt "fi", y el Sol# greu queda altíssim, el que el fa pràcticament impracticable. La seva importància es relativa, ja que son notes que apareixen molt rara vegada a la música irlandesa, i pràcticament mai en l'escocesa, que son els estils pels quals esta pensada aquesta flauta.